Reflexiones, comentarios y apuntes en un mundo disparatado aunque interesante

27.1.06

Dime con quien vas y te diré quien eres...

Havia vist moltes coses en política, però l'anunci per part del Partit Popular de fer un referèndum popular a tota Espanya per decidir si l'Estatut ha de tirar o no endavant és sens dubte de les més curioses que he vist. Bueno, dic curiosa per no dir indigna, manipuladora, i per cert, INCONSTITUCIONAL. Sí senyors del PP, INCONSTITUCIONAL, és un proposta que va en contra d'allò que estableix la norma -Constitució Espanyola de 1978- que vostès diuen ser els únics que defensen.

S'han dedicat vostès a dir moltes mentides en torn al debat de l'Estatut, recordem algunes:

1. Espanya es trenca.
2. El projecte d'Estatut és inconstitucional des de la primera fins a l'última lletra.
3. El procés d'aprovació de l'Estatut està tutelat per ETA.
4. Aquest és un projecte insolidari contra la resta de pobles d'Espanya
5. El projecte trenca la Seguretat Social.
6. El projecte trenca el Poder Judicial.
7. El projecte és una reforma encoberta de la Constitució.
8. El projecte farà que es trenqui el PSOE (per cert el que sembla que sí que es trenca és el PP)
9. El projecte ha de passar per un referèndum a tota Espanya.

Es poden dir moltes coses del PP menys que no tenen una gran fàbrica de creació de mentides. Però com diu la tradició, la mentida té les cames molt curtes, i una a una s'ha anat demostrant la falsedat de cadascuna de les afirmacions de la pitjor dreta que hem conegut durant la democràcia.

L'última curiositat ha estat el recolzament de Tejero a la proposta de referèndum de Mariano Rajoy, el fet demostra la barbaritat proposada pel cap de l'oposició. Tot i que pot semblar que Tejero és un personatge anacrònic i poc vinculat a la realitat política actual, no oblidem que va ser un militar colpista, que com no podia ser d'una altra manera recolza els plantejaments del Partit Popular i la seva caverna mediàtica. Com es sol dir: Dime con quien vas y te diré quien eres. Crec que Rajoy no és un colpista, però està perdent el nord guiat per gent que el portarà a estar molts i molts anys a l'oposició.

18.1.06

Clemente i Eto'o, marxeu del món del futbol!!!

Com ja saben els meus amics, m'agrada molt el futbol i sempre que puc veig qualsevol partit, jugui qui jugui. El passat diumenge estava veient el partit entre el Barça i el Bilbao, i quan aquest estava a punt d'acabar, Deco va tenir un gest molt lleig amb un jugador de l'equip rival. La veritat, el que va fer Deco no va estar bé però finalment ha estat sancionat amb dos partit sense jugar, en tot cas no va ser comparable amb altres fets que van succeir durant el mateix partit i que sí que hem semblen d'una extrema gravetat. És cert que durant la retransmissió no es va poder observar la salivada de l'Eto'o al defensa del Bilbao, i van ser les tremendes declaracions de Javier Clemente les que van portar la polèmica. Vull comentar amb deteniment els dos fets, per a mi molt i molt greus.

Crec que un jugador que cobra el que cobra l'Eto'o, al que se li paga per fer gols i mare meva si els fa, i ben bonics per cert, no pot fer el que va fer diumenge. És indigne pel món de l'esport que un jugador faci una salivada a un altre, i aquest tipus de comportaments han de ser sancionats amb duresa, sobretot per evitar que es tornin a repetir. Eto'o et vas equivocar, i tot i que crec que ets un jugador magnífic, hauries d'estar un temps sense trepitjar un camp de futbol.

Per altra banda està el Javier Clemente, que no m'agrada com a entrenador però respecto el seu treball. Comparar a l'Eto'o amb un simi no només va estar un error, sinó que també hauria de ser sancionat amb duresa. El fet que ell sempre hagi estat un provocador i en algunes ocasions un mal educat no li treu cap responsabilitat, en tot cas se li augmenta per reiteració.

En moments en que el món del futbol lluita contra la violència i el racisme als terrenys de joc, Eto'o i Clemente haurien de marxar una temporadeta d'aquests, no només no són exemple sinó que en són un de molt dolent, i per tant tampoc entenc que cap dels dos hagi estat sancionat i pel contrari Deco sí per un fet molt més lleu. És sens dubte un greu error del comitè de disciplina esportiva, error que espero no paguem tots plegats amb un futbol cada dia més violent i racista.

Em dona igual que sigui un jugador o un entrenador, que sigui d'un equip o d'un altre, aquest tipus de comportaments han d'estar fora del futbol, i els seus responsables també. La violència i el racisme no s'han de permetre mai, ni a l'esport ni enlloc!.

17.1.06

Bachelet, Batasuna y Congreso de la JSC

En primer lugar, permitidme pedir disculpas a aquellos osados que aún visitáis mi blog, he pasado muchos días -demasiados- sin escribir nada, y prometo intentar que no se repita a partir de hoy.

El pasado domingo Michelle Bachelet ganó por el 53% de los votos las elecciones de Chile, ello le permitirá ser la primera Presidenta de su país, sucediendo al también socialista Ricardo Lagos, y siendo poseedora de lo que ella misma ha calificado en reiteradas ocasiones los cuatro pecados capitales: socialista, mujer, separada y agnóstica. Sin duda, una buena noticia para el socialismo chileno y de todo el mundo. ¡Enhorabuena y suerte Michelle!. Por cierto, Liberia también tiene nueva Presidenta, y alguna reflexión deberíamos hacer cuando sólo 10 países en el mundo están dirigidos por mujeres al frente de sus gobiernos.

No quería dejar pasar este post sin comentar alguna cosa sobre la asamblea convocada por Batasuna para el próximo sábado 21 y que tanta polémica ha generado. No debo ocultar que sin tener una opinión completamente formada sobre el tema, y reconociendo los resultados de la ley que ilegalizó a Batasuna han sido buenos, desde el primer momento en que se comenzó a hablar de esta regularización, sólo me invadió una duda, ¿Cómo se puede afrontar un posible proceso de negociación para la paz en el País Vasco, si el interlocutor político de ETA "no existe" por ley, y por tanto cualquier contacto con Batasuna supone la vulneración de la Ley de Partidos?. Puede que esté equivocado, pero el proceso de paz supondrá flexibilidad por las dos partes y tarde o temprano si queremos la paz habrá que hablar, de hecho, ¿No es esa la principal obligación de cualquier gobierno?. Si un Presidente del gobierno España no tiene como principal objetivo acabar con el terrorismo, no es un buen Presidente. Reconozco que es un tema complejo, y en todo caso, creo que lo que todos esperamos de Batasuna es que algún día recomiende a ETA que deje las armas y podamos empezar a negociar la paz. Parece que finalmente los jueces prohibirán el encuentro, y como no podía ser de otra manera debemos respetar escrupulosamente su decisión, esa es precisamente la postura que expresó el Presidente Zapatero hace unos dias. Quien sin embargo no respeta las reglas de juego, sigue siendo el Partido Popular y su caverna mediática, que se ha dedicado durante una semana a volver a hacer electoralismo del terrorismo y todo lo que tiene que ver con éste. Supongo que como viene siendo habitual, ahora que no se producirá la concentración seguirán criticando, y si se hubiese producido también, no hay nada que hacer, como ya he dicho en reiteradas ocasiones para ellos todo vale con tal de echar a Zapatero del Gobierno, aunque su estrategia perjudique el interés general, ¡Qué pena!

Y ya para acabar, informaros de que el pasado sábado en el Consell Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya se convocó el Congreso ordinario de la JSC para los días 1 y 2 de abril, y que iré comentando en mi diario de forma periódica, creo que es un momento importante para la organización, y confío mucho en las posibilidades de este proceso. Éste debe ser un proceso de consolidación de la organización, de reflexión política en un momento en el que la derecha se dedica a atacar sistemáticamente cualquier planteamiento vertido desde el progresismo, y la JSC debe seguir luchando contra eso y contra cualquier injusticia que se produzca en nuestra sociedad. Nuestra militancia y su compromiso para con estas cuestiones es envidiable, y ahora tenemos la obligación colectiva de ir todos a una contra el verdadero enemigo, la derecha catalana y española. Estoy convencido que si nos mantenemos unidos venceremos esta importante batalla ideológica, ¡Buen trabajo!.