Reflexiones, comentarios y apuntes en un mundo disparatado aunque interesante

15.12.05

Justícia celestial

Soc ateu convençut, però he de reconèixer que aquest matí una votació al Parlament de Catalunya m'ha fet pensar que si potser déu no existeix, sí que hi ha una justícia celestial que acaba posant a cadascú al seu lloc.

Passo a exposar el motiu de la meva reflexió: S'intentava aprovar aquest matí el nou Reglament del Parlament de Catalunya. En el seu articulat s'establia la majoria amb la qual es podia retirar per part del Parlament de Catalunya l'Estatut d'Autonomia de les Corts Generals. En aquest punt concret el PSC havia defensat, crec que amb una lògica aplastant, que es respectés el que en termes jurídics s'anomena el principi de paral·lelisme de majories, es a dir, que fos la mateixa majoria que va aprovar l'Estatut el 30 de setembre, dos terços de la cambra, la que pogués retirar la proposta. Sembla que la proposta més enllà de la contundència jurídica, forma part de l'argumentari de qualsevol que apliqui com a sistema d'anàlisi el "sentit comú". Dons bé, ERC i CiU no pensaven el mateix, sospito que per una raó de mera estratègia política. En aquest sentit, ERC va pactar amb CiU que fos una majoria menor, majoria absoluta, la que pogués retirar el projecte. Aquesta jugada no exempta de crítiques, no era sinó demostrar una vegada més la inseguretat amb la que alguns afronten una negociació que com s'està demostrant acabarà donant un nou i molt bon Estatut a Catalunya.

ERC va decidir fer-li el joc a CiU i pactat l'article, i consumada la ximpleria ha arribat l'hora de votar. És en aquest punt on la justícia celestial ha entrat en joc i ERC s'ha equivocat a l'hora de votar (potser els dit, fruit d'aquesta ingerència d'un "poder superior" han anat al botó correcte). El diputat responsable, Miquel "Àngel" Estradé amb la cara desencaixada demanava que: ¡Es tornés a votar!. El President del Parlament aturava la sessió i era envoltat de portaveus i membres de la mesa que li deien la seva opinió. No faltava en la reunió un Carod Rovira desencaixat que veient la magnitud de l'error no sabia quina era la solució possible. Finalment es reprenia la sessió amb la intervenció del portaveu d'ERC, Joan Ridao, que anunciava l'abstenció del seu grup en la votació final, abstenció que ha estat, com no, recolzada per CiU -el que calgui per fotre merder!.

Diuen que el que mal comença, mal acaba, i aquest viatge d'ERC pels senders de la irresponsabilitat parlamentària no podia acabar d'una altra manera. El que és més greu és que per un moment s'haguessin plantejat la repetició de la votació. Però això que és el Parlament o l'assemblea en la que es decideix qui és el delegat d'una classe d'ESO -assemblea molt respectable per cert-?.

Si el que vol ERC és mantenir la dignitat de Catalunya i les seves institucions, com diu en reiterades ocasions, hauria de respectar-les, i dintre d'aquest respecte està el mantenir els resultats d'una votació del Parlament de Catalunya, o no?.

En definitiva, avui la justícia celestial ha aparegut al Parlament de Catalunya per a demostrar que el sentit que més haurien d'utilitzar alguns responsables polítics és el "comú", i per desgràcia no sempre és així. El resultat de tot plegat, un reglament sense aprovar. Qui és el responsable d'aquest ridícul majúscul del Parlament de Catalunya?. Aquells que s'omplen la boca de dir que són els que més el defensen i que avui tant l'han perjudicat.