Reflexiones, comentarios y apuntes en un mundo disparatado aunque interesante

15.12.05

Justícia celestial

Soc ateu convençut, però he de reconèixer que aquest matí una votació al Parlament de Catalunya m'ha fet pensar que si potser déu no existeix, sí que hi ha una justícia celestial que acaba posant a cadascú al seu lloc.

Passo a exposar el motiu de la meva reflexió: S'intentava aprovar aquest matí el nou Reglament del Parlament de Catalunya. En el seu articulat s'establia la majoria amb la qual es podia retirar per part del Parlament de Catalunya l'Estatut d'Autonomia de les Corts Generals. En aquest punt concret el PSC havia defensat, crec que amb una lògica aplastant, que es respectés el que en termes jurídics s'anomena el principi de paral·lelisme de majories, es a dir, que fos la mateixa majoria que va aprovar l'Estatut el 30 de setembre, dos terços de la cambra, la que pogués retirar la proposta. Sembla que la proposta més enllà de la contundència jurídica, forma part de l'argumentari de qualsevol que apliqui com a sistema d'anàlisi el "sentit comú". Dons bé, ERC i CiU no pensaven el mateix, sospito que per una raó de mera estratègia política. En aquest sentit, ERC va pactar amb CiU que fos una majoria menor, majoria absoluta, la que pogués retirar el projecte. Aquesta jugada no exempta de crítiques, no era sinó demostrar una vegada més la inseguretat amb la que alguns afronten una negociació que com s'està demostrant acabarà donant un nou i molt bon Estatut a Catalunya.

ERC va decidir fer-li el joc a CiU i pactat l'article, i consumada la ximpleria ha arribat l'hora de votar. És en aquest punt on la justícia celestial ha entrat en joc i ERC s'ha equivocat a l'hora de votar (potser els dit, fruit d'aquesta ingerència d'un "poder superior" han anat al botó correcte). El diputat responsable, Miquel "Àngel" Estradé amb la cara desencaixada demanava que: ¡Es tornés a votar!. El President del Parlament aturava la sessió i era envoltat de portaveus i membres de la mesa que li deien la seva opinió. No faltava en la reunió un Carod Rovira desencaixat que veient la magnitud de l'error no sabia quina era la solució possible. Finalment es reprenia la sessió amb la intervenció del portaveu d'ERC, Joan Ridao, que anunciava l'abstenció del seu grup en la votació final, abstenció que ha estat, com no, recolzada per CiU -el que calgui per fotre merder!.

Diuen que el que mal comença, mal acaba, i aquest viatge d'ERC pels senders de la irresponsabilitat parlamentària no podia acabar d'una altra manera. El que és més greu és que per un moment s'haguessin plantejat la repetició de la votació. Però això que és el Parlament o l'assemblea en la que es decideix qui és el delegat d'una classe d'ESO -assemblea molt respectable per cert-?.

Si el que vol ERC és mantenir la dignitat de Catalunya i les seves institucions, com diu en reiterades ocasions, hauria de respectar-les, i dintre d'aquest respecte està el mantenir els resultats d'una votació del Parlament de Catalunya, o no?.

En definitiva, avui la justícia celestial ha aparegut al Parlament de Catalunya per a demostrar que el sentit que més haurien d'utilitzar alguns responsables polítics és el "comú", i per desgràcia no sempre és així. El resultat de tot plegat, un reglament sense aprovar. Qui és el responsable d'aquest ridícul majúscul del Parlament de Catalunya?. Aquells que s'omplen la boca de dir que són els que més el defensen i que avui tant l'han perjudicat.

12.12.05

Puente, descanso, lectura y alguna reflexión

Es cierto que tener unos días de descanso siempre va bien, más si cabe teniendo en cuenta el ritmo de vida que llevamos todos y que muchas veces no nos deja ni pararnos a pensar o leer sobre temas que creo son necesarios. Sin duda, una de las reflexiones curiosas y que he podido compartir con algunos amigos durante estos días es que sólo puede pasar aquí que todo se pare prácticamente por completo durante 10 días y nadie reflexione sobre si este es un hecho que nos podamos o no permitir. Mi reflexión puede ser discutible pero creo que como mínimo da que pesar.

Estos han sido días intensos, en los que se han mezclado noticias de todo tipo, positivas y negativas, algunas de ellas tremendamente preocupantes, como el dato de que en 10 días han muerto 100 personas en accidente de tráfico, una de cada tres no llevaba cinturón. Puede que se haya convertido en parte del imaginario colectivo de los lunes contar los muertos en las carreteras durante el fin de semana, pero lo siento, yo ni me resigno ni puedo estar de brazos cruzados ante este dato. Un país no se puede permitir que en un puente de 10 días mueran 100 personas, es una barbaridad y una lacra que debemos frenar y por lo tanto no puedo sino defender todas y cada una de las medidas que se adopten para erradicar el problema, de momento todas han sido pocas, los datos lo demuestran.

Empezaba el puente con una manifestación del Partido Popular a favor de la Constitución y en contra del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Ya está bien que defiendan la Constitución aquellos que llegaron los últimos a ella, es demostración inequívoca de la consolidación de la libertad y la democracia en nuestro país. Ahora bien, si es cierto que la mayoría estamos a favor de la defensa de la Constitución, los jóvenes de ERC, como después comentaré, lamentablemente no, defenderla también implica respetarla en todos sus extremos, incluso en aquellos que establecen que hay posibilidad de reformar los estatutos de autonomía, y por lo tanto negar esa posibilidad es negar la Constitución. Señores del PP se equivocan, como por cierto se equivocaron y mintieron en el "afer" Prestige, tal y como demuestran las grabaciones telefónicas desveladas por la Cadena SER e Izquierda Unida (os recomiendo que las escuchéis, no tienen desperdicio). Sí, mintieron una vez más, como en la guerra de Irak (de la que por cierto hoy se ha desvelado que los servicios jurídicos de Aznar advirtieron de su ilegalidad internacional) , como en el atentado del 11 de marzo de 2004 y como en tantas y tantas ocasiones. Como decía, y lo digo con mucha tristeza, parece que ERC y sus jóvenes no tienen la misma idea que yo de lo que implica el espíritu constitucional, y por ese motivo celebraron un acto panfletario en el que se dedicaban a arrancar hojas de la Constitución. Sólo puedo decir que respeto profundamente que no estén de acuerdo con la Constitución dado su ideología independentista, yo tampoco lo estoy con todos sus extremos, como por ejemplo en el que se establece la monarquía, pero que ese texto nos ha dado el periodo más largo de tranquilidad, libertad, autogobierno y paz de nuestra historia. La Constitución es precisamente la que nos ha permitido a los socialistas o en su caso a los independentistas que podamos defender nuestras ideas en libertad, y que intentemos convertir nuestros sueños en realidades, más o menos lejanas, pero en realidades. Me parece por tanto de una grave irresponsabilidad el acto "anticonstitucional" celebrado por la JERC, y creo que lo único que hace es dar carnaza política a la derecha más extrema representada por el Partido Popular. Creo que una vez más, en este caso los nacionalismos se retroalimentan en perjuicio de todos.

No puedo acabar esta nota sin antes hablar de la cumbre de Medio Ambiente celebrada el pasado fin de semana en Montreal, cumbre que ha tenido un excelente resultado final, y en la que una vez más la gran derrotada ha sido la administración Bush, y curiosamente el gran triunfador un Bill Clinton lúcido y responsable que arrancó los sinceros aplausos del público que asistió a su intervención inaugural en la que defendió la necesidad de que la primera potencia mundial se comprometa en la protección del planeta. Por cierto, recuerdo en este punto que José María Aznar también estuvo al lado del Presidente de los Estados Unidos en esta materia, y que ha sido el gobierno Zapatero el que ha empezado a cumplir los criterios de Kioto.

En definitiva, de todo un poco, largo puente, algo de descanso, lectura y vuelta al trabajo. Según que actitudes y comportamientos no vienen sino a reafirmar el convencimiento de que queda mucho por hacer.

2.12.05

El PP s'ha passat de frenada

L'altre dia vaig escriure un article pel proper número de la revista Jove i Socialista, en el que intento explicar perquè crec que el PP ha perdut els papers i esta creuant una ratlla molt perillosa. El podeu llegir a continuació:

Han traspassat la ratlla

Crec que no, el Partit Popular no ha perdut els papers, crec que ha recuperat aquells que mai va perdre però que en algun moment va amagar. Ha recuperat la forma de fer política que li caracteritza quan no governa, el que d’alguna forma ve a constatar la manca de cultura democràtica que pateix aquest partit. Rajoy, Acebes y Zaplana estan convençuts que la dreta ha de governar sempre i que alguna anomalia deu tenir el sistema si aquest permet que ells no governin, i tot perquè encara no han entès que en una democràcia qui mana són els ciutadans, potser és això el que no els hi agrada, la democràcia quan actua contra els seus “interessos”.

El PP, amb la inestimable ajuda de l’església, la seva ràdio i El Mundo, està decidit a fer el que sigui per fer fora a Zapatero, no els importa res més, ni l’estabilitat, ni la fractura social, ni els perjudicis econòmics, només recuperar el poder polític per a mantenir el seu poder econòmic.

Però crec sincerament que han traspassat la ratlla, i que per desgràcia ho tenen molt difícil per tornar-hi enrere. La deriva d’extrema dreta que està adquirint la política dels populars ens recorda a altres èpoques que no vull ni esmentar ni recordar i que potser alguns enyoren. Com es pot tenir la barra de dir que el tutor de l’Estatut és ETA? El senyor Acebes no té dignitat ni res que se li assembli. Senyor Acebes, l’únic que ha fet ETA amb els socialistes és matar-los, i les seves declaracions, a part d’ofendre a tots els catalans l’inhabiliten per a fer política. Perdó, això és mentida, vostè ja estava inhabilitat des del passat 11 de març de 2004, quan va intentar enganyar els ciutadans. El que han de fer vostè, el senyor Zaplana i el senyor Rajoy és marxar de la vida política, si no accepten els resultats de les eleccions, sobren en el nostre sistema democràtic.

Aquestes declaracions són només un exemple del que està disposat ha fer al Partit Popular si no recupera immediatament el poder que va perdre per la participació en la guerra d’Iraq i pel seu tarannà autoritari. Vostès no estan en contra de l’Estatut, ni de la LOE, ni dels matrimonis entre parelles del mateix sexe, vostès estan en contra de que algú que no sigui militant del seu partit pugui accedir a la presidència del govern. Siguem clars, no ho suporten perquè en el fons no suporten el propi sistema.

No ho dubtin, aquesta batalla la tenen perduda abans de començar-la. La manipulació, la mentida, l’insult i l’autoritarisme els van fer fora del govern, i seran precisament aquestes actituds les que els hi mantindran a l’oposició durant molts anys. Per cert, per sort per a tots!.