Reflexiones, comentarios y apuntes en un mundo disparatado aunque interesante

15.11.05

Protesta ciutadana contra Federico Jiménez Losantos

Encara que alguns no comprenem com es pot estar produint aquesta situació, Jiménez Losantos té un micròfon finançat per la Conferència Episcopal per a dir tantes barbaritats, mentires i manipulacions com li ve en gana. Crec que hauríeu d'adherir-vos a una protesta ciutadana contra la permanència d'aquest "periodista" al programa La Mañana de la Cadena COPE.

Aprofito la ocasió per penjar a continuació un article que vaig publicar a la revista de la Joventut Socialista de Catalunya, "Jove i Sosialista":

Quo Vadis Federico

Qui ens ho havia de dir!. Fa només dos anys no podíem imaginar que avui Catalunya i Espanya tinguin governs d’esquerres i dos presidents socialistes encapçalant els dos projectes, que és un, més importants dels darrers anys. Tot i el canvi, encara algunes veus al·leguen la manca de gestió, per part de la dreta catalana i espanyola s’arriba a dir la manca de “govern”. Dons bé, potser ha arribat el moment de parlar clar, i en aquest terreny els joves socialistes tenim una responsabilitat democràtica en la defensa de la gestió realitzada en aquest darrer any i mig. És cert que es poden tenir discrepàncies polítiques, de fet en una democràcia sana han d’existir i diria més, s’han de fomentar, però per molt que uns cridin o insultin més, hem de partir d’una base, els fets no són opinables, les idees potser sí, però els fets no.

Anem a pams, i comencem per Catalunya. És curiós que CiU que ha governat durant 23 anys la Generalitat de Catalunya, els últims 8 amb el suport vergonyós d’Aznar, reclami ara en un any i mig el que no va fer durant les seves insoportables legislatures de govern. No era necessari reformar l’Estatut d’Autonomia, el seu finançament era el correcte i no es podia demanar més, per cert defensat fermament per Artur Mas quan va estar Conseller d’Economia i Finances, no era important fonamentar la seva acció de govern en el vots del pitjor PP mai vist. No, no i no!. Senyors de CiU, diguin la veritat, el Govern de Pasqual Maragall governa, i tant que governa!. Més que el de vostès, i és precisament això el que no suporten, que un govern a part de fer una aposta per les escoles bressol, pels barris més pobres, per l’habitatge de promoció pública, pel treball estable, també es preocupi d’aconseguir millor autogovern i finançament. Siguin sincers, el que realment vostès no poden permetre és que sigui un socialista qui aprovi un nou Estatut i un nou finançament per millorar el benestar dels i les catalanes. En el fons senyor Mas el que encara no entenen és com pot ser que hi hagi un President de la Generalitat que ni sigui militant de CiU. Ja ho va dir la senyora Ferrusola no?: “Han entrat a casa nostra i ens han robat!”.

Digne de comentari és també l’actitud d’un PP que encara no ha paït la derrota del 14 de març de 2004, derrota fruït de la mentida, de l’insult i la manipulació, la d’ells, no la dels socialistes, que per cert l’únic que han fet durant aquest primer any de govern ha estat complir els seus compromisos electorals. El Govern Zapatero va treure les tropes d’Iraq, ha aprovat una llei contra la violència de gènere, a pujat el S.M.I., ha impulsat un pla de xoc contra el problema de l’habitatge, a regulat els matrimonis homosexuals, i per cert, també ha portat el català a la UE, ha portat les CCAA a les institucions europees, ha tornat els papers de Salamanca... Entenem que la pitjor dreta, la dels Zaplana, Acebes, Aguirre o Rajoy no ho entengui, però és que tampoc ho preteníem. Tot això sense oblidar-nos de la calumnia constant d’alguns “mitjans de comunicació”, alguns d’ells propietat de l’església, que semblen no haver paït, no la derrota del PP, sinó la pròpia transició. Federico més respecte per la democràcia, de veritat no costa tant, perdó a tu potser sí.

Davant tot aquest escenari no podem sinó estar orgullosos dels dos governs del canvi, i avergonyits per algunes actituds entre el partidisme poc respectuós amb Catalunya d’Artur Mas i la mentida i la preconstitucionalitat de Rajoy i companyia.

Una cosa està clara, la nostra obligació és seguir canviant la nostra societat i ara més que mai JUNTS PODEM.